Pou

Pou de Antònia Arbona

A cada graó de la nostra existència hi ha un buit,
Libitina, un abisme per a esmicolar-hi els gestos
ferraterians i estotjar-los en el calaix de la memòria
o en el pou dels records. La lenta corriola del passat
els fa surar dins l'aigua tèrbola i negra. La teva vida
és un rebobinar constant de fets tràgics. Com Fedra o
Antígona.

Has estimbat els records més enllà del límit del buit,
i ara en el fons del pou no hi veus ningú. Sembla la història
de les Danaides. T'han dit que el Minotaure és el monstre
interior, la teva consciència, però ningú no t'ha avisat
que en aquest laberint intern sempre hi vessen,
emmirallades dins el pou, les conques buides dels teus ulls.